Llocs d'interés
Museus
- Col·lecció museogràfica de la Vila
C/ Desamparats, 3 -- Tel. 964426009Les Coves de Vinromà s'ha convertit en un dels 4 municipis de la Comunitat Valenciana a obtenir el reconeixement de la seua Col·lecció Museogràfica permanent, després de la resolució favorable de la Conselleria de Cultura publicada en el DOGV.
Aquest reconeixement ha sigut el resultat del registre i catalogació del patrimoni local a través d'un projecte de Pràctiques en inventari i catalogació realitzat per experts en la matèria el qual va permetre catalogar per primera vegada els diferents materials que conformen el patrimoni del municipi i obtenir aquesta Col·lecció Museogràfica de caràcter permanent. Una vegada registrat el següent pas serà mostrar-lo i realçar el seu valor per tal de convertir-lo en un recurs turístic més per al municipi.
- Sala d'exposicions
C/ De l'Hospital, 6 -- Tel. 964426009Es tracta d'un edifici municipal situat en el Carrer Hospital, el qual alberga les exposicions permanents i temporals dels artistes locals i interessats, dotant així d'un nou punt cultural i turístic que tracta de promocionar el talent de la zona i oferir als veïns i visitants l'oportunitat de gaudir d'ell en un dels edificis municipals al seu abast.
L'edifici consta de 3 plantes, dues de les quals estan destinades a albergar la col·lecció d'obres que l'artista local Tomás Roures va donar al municipi de Les Coves de Vinromà; concretament s'afegissen al patrimoni municipal 24 treballs pictòrics i escultòrics que són una mostra de la trajectòria de l'autor, la seua obra i el seu extens currículum. Pel que fa a la planta baixa de l'edifici es destina a exposicions itinerants i tota classe d'esdeveniments culturals.
Actualment hi ha dues exposicions temporals dels artistes locals Santi Tena i José Sales.
- Museu Almirez
C/ Dels Martirs, 5 -- Tel. 629843547
www.museoalmirez.esÉs una col·lecció museogràfica privada i permanent que està dedicada als morters. S'ubica en un edifici de tres plantes del carrer dels Màrtirs i en ell s'exposa l'ús del morter, tant industrials, culinaris, decoratius, com d'altres tipologies.
ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS (ESGLÉSIA VELLA)
El nucli antic de la població de les Coves de Vinromà està localitzat sobre una lloma rocosa que s’alça sobre la vall del riu de les Coves. Al cim de la lloma, donant l'esquena al riu de les Coves i limitant la població, destaca la vella església de La Mare de Déu dels Desemparats, antiga parròquia de la vila. Gòtica amb vestigis renaixentistes.
Va ser l'antiga mesquita àrab erigida en el segle IX orientada de sortint a ponent tal com la religió mahometana prescriu en la Sunna i per descomptat mirant a la Meca. Els seus arcs conopials apuntats així ho demostren i particularment el tapiat que correspon a la casa de l'ermità. Va tindre un cassetonat segurament notable, ja que encara existeix una de les seues sabates sencera i la seua bessona serrada, substituït per les actuals voltes d'estil gòtic i de principis del segon període; en la seua portada actual, existeix el peu i la cúpula de capella fornícula d'estil gòtic florit segle XIV que segurament va ser una de tantes que van embellir la que va tindre en consagrar-se al culte catòlic o molt poc després. La mesquita com a tal, va estar ornamentada per un sòcol de taulells amb de gran valor artístic, desapareguts. Consagrada al culte catòlic, la mesquita, va tindre retaules de taules flamenques de gran valor les quals, ni rastres queden.
Durant l'última guerra civil es va establir una línia de foc a l’altra banda del barranc, amb la qual cosa va ser afectada l'església. Conclosa la guerra i es va desteular i es va arruïnar part del presbiteri, que als anys seixanta va ser dinamitat per evitar la seua caiguda al camí de baix. Per circumstàncies similars i per ampliar el carrer, la secció situada als peus de l'església va córrer la mateixa sort.
El 1983 la vila de les Coves de Vinromà, mampregué el projecte de restauració. L'obra es va dur a terme des d'octubre de 1986 fins a març de 1988, amb els criteris pels quals es regiren van ser la consolidació i la classificació de les runes existents.
L'ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ
Amb el creixement de la població al segle XVIII, l'església existent, coneguda després com l'església vella, era obsoleta i amb poca capacitat i es va decidir construir-ne una altra, en un punt de la població més central i per tant més adequat.
En 1744 l'arquitecte i escultor Jaume Bort i Milià, nascut a les Coves de Vinromà, i autor de la catedral de Múrcia, testa a favor de la fàbrica de l'església nova, però serà al voltant de l'any 1774 quan comencen les obres de construcció del nou temple.
Andrés Moreno, autor de la façana de l'església de Sant Joan Bautista de Cabanes, projecta i executa les obres, fins que la Junta de fàbrica en 1786 nomena a Bartomeu Ribelles Dalmau, arquitecte acadèmic, que fa un nou projecte per a continuar les obres. El conflicte entre tradició barroca i academicisme neoclàssic és patent, i l'obra continua sota la direcció d'Andrés Moreno però amb el traçat de Bartomeu Ribelles. Una planta i una façana del barroc tardà es barregen amb un espai interior d'estil neoclàssic.
Encara que en la mateixa façana apareix l'any 1793, van continuar les obres al segle XIX, el campanar i les teulades es realitzen ben entrat el segle XIX.
La destrucció durant la guerra civil espanyola fou important, però es van respectar els altars neoclàssics i la decoració en relleu de l'interior. També conserva una important col·lecció d'orfebreria i ornaments litúrgics.
El temple, seguint el model de columnari d’església amb planta de saló, presenta tres naus de la mateixa altura i amb quatre seccions, creuer, presbiteri pla i cor alt als peus. En els passadissos són capelles tipus nínxol entre els contraforts. I als costats del presbiteri dues dependències: la sagristia i la capella del sagrari, les quals permeten l'accés a la part de darrere el sagrari situat, al voltant de la capçalera del temple.
La coberta de la nau central és de volta de canó amb llunetes. Sobre el creuer s'alça una cúpula sobre un tambor octogonal amb ulls de bou a cada costat, sense llanterna.
Pilars de secció quadrada i pilastres de parets estan ornades per decoració jònica, decorades amb garlandes i a sobre un fris de bombat, que serveix per a donar suport a un entaulament que recorre tot el perímetre del temple, i que separa el pilar de l'arc.
EL CALVARI
Edificat al segle XIX, el recinte on es troba l'ermita està aïllat de l'exterior a través d'una tanca, que es pot travessar per una porta de reixada de ferro, que fa d'accés principal a aquesta.
Com és l'ermita d’un calvari, abans d'arribar es poden contemplar totes les estacions del via crucis que es troben en els casalicis construïts tipus capella, amb pedra tallada, amb les escenes del via crucis amb taulellets de l’Alcora i dispersos en un camí abancalat i decorat amb xiprers.
La capella és dedicada al Sant Crist del Calvari i està situada en la zona més notable del conjunt i es pot distingir la seua situació, per la immensa cúpula de teules blaves que la cobreixen.
És un edifici de planta octogonal, amb una façana de pedra de carreu tallat, presentant com a entrada principal, una porta rectangular que està emmarcada per pilastres.
La resta de la façana està ornada amb una finestra, amb una cornisa mixtilínia que presenta gerros com a decoració i està rematada amb una espadanya.
Pel que fa a l'interior, inclouen cinc quadres al fresc pintats per Joaquin Oliet entre 1809 i 1810, en els quals es reflecteixen escenes de la passió i que s'emmarquen amb una decoració de motllures i volutes. Per la seua banda l'altar major és presidit per un notable crucifix de dimensions considerables.
EL BARRI MORISC: LA MORERIA
La Moreria, en l'actualitat propietat de la Fundació Docent Privada de les Coves de Vinromà, és un lloc que impressiona. Prop del centre de la vila, al costat del riu de les coves, és un lloc que ha enlluernat el món per molts motius, ja que ha sigut bressol històric de moltes de les civilitzacions que han passat per ací. Hi ha pintures rupestres en una de les coves de la muntanya i també restes de construccions morisques, ja que era allà on ells vivien després de la conquesta cristiana, d'ací el nom amb què la coneixem.
Però el que ha estat en la ment dels covarxins és “la història del miracle de les Coves”, que va tenir lloc a la cova de la Campana l’any 1947.
Dies abans de l’1 de desembre de 1947, una xiqueta que es diu Raquel, que tenia aleshores només vuit anys, assegura que la Mare de Déu se li va aparéixer en la cova Campana de la Moreria. Aquest fet es va informar veloçment junt amb la predicció de la xiqueta de que l'1 de desembre hi hauria un gran esdeveniment: a les tres de la tarda, el dia es tornaria nit i es produirien miracles.
La societat en temps de postguerra, en temps de por, de fam i pobresa, necessitava de fets similars; així fou com es van traslladar a les Coves, segons molts testimonis, més de 300.000 persones.
Però res no passava, era el dia més fred tot l'any, totes les esperances es veren frustrades, encara així va continuar acudint gent molts mesos més tard.
A prop del lloc del barri morisc encara es poden observar i visitar alguns dels 17 molins hidràulics del municipi, els quals estimularen l'economia de l'època. Encara en queden dempeus, sent alguns del segle XIV, així com part de les seues canonades de recollida d'aigua. Des d'allà comença un camí que ens mostra sis d'eixos gegants hidràulics.
A més ha sigut declarada recentment microreserva de flora per la Generalitat Valenciana, per la peculiaritat dels dos vessants del riu.
Per una banda, el cingle de la Moreria en tractar-se d'un lloc on mai li pega el sol directament és un paratge humit on la flora que el pobla no és la normal en aquestes latituds.
Per una altra, en travessar el riu trobem la vegetació típica del clima mediterrani amb plantes aromàtiques i matolls característics d'aquesta zona.
EL PORTALET
És una de les antigues entrades a la vila, sent l'única entrada del castell que es conserva. L'entrada està composta per un arc doble de mig punt on es manté la porta d'accés i quatre arcs apuntalats amb un punt de suport en comú. Era un lloc de trànsit per on accedien persones i mercaderies. Constituïa un espai per al negoci i els beneficis.
Aquesta entrada és part d'una muralla urbana, és a dir, un recinte emmurallat, considerat el castell de la vila. Les Coves de Vinromà és d'origen musulmà, però aquests murs són del període de dominació cristiana. Tot just queden restes de murs que existeixen perquè s'incorporen a l'estructura de les cases que es van construint adossades a les muralles. On es pot veure millor la fortalesa és en la zona no construïda, situada a la part posterior del conjunt històric que forma vessant amb el riu de les Coves.
FONT DE LA VILA
Interessant conjunt hidràulic format per la font, l'abeurador i els llavadors, actualment restaurades, situat al límit de l'antic camí romà. Encara que la primera notícia documental que existeix és de l'any 1744, el seu origen deu ser bastant anterior, probablement de primers del segle XV, ja que segons contava la tradició, quan Sant Vicent va arribar a Les Coves va demanar aigua i va ser obsequiat amb el líquid de la font.
ERMITA DE SANT VICENT
Va ser construïda a principis del segle XVII, ja que en la part superior apareix registrat el 1614, en commemoració del segon centenari del pas del Sant per aquestes terres. És un bé de rellevància local. Se situa al Pla de Sant Vicent, a la vora del camí del mas dels Arcs i de l'antiga via romana.
Adossat a l'edifici es trobava l'habitatge de l'ermità, però després de molts anys d'abandó, es va procedir a una rehabilitació i es va suprimir l'habitatge, deixant al descobert els contraforts i a més, s'ha incidit en l'entorn, creant un espai lúdic.
Construcció d'una nau, amb contraforts que la divideixen en tres seccions, a més de la capella major i cor en alt als peus. Arcs de mig punt que acompanyen a una coberta amb cúpula de creueria simple, mentre que el presbiteri té una coberta de volta de creueria amb esgrafiat de guix. La façana està presidida per una porta amb arc de mig punt, amb un acabament circular que envolta les dovelles i per damunt, una finestra rectangular i la cornisa, a dos coberts, coronat per un campanar d'espadanya. Finestres allargades il·luminen l'interior.
El temple està construït en maçoneria, excepte l'arc de la porta i el final de la part dels contraforts, que són de carreus per millorar la solidesa estructural. La coberta consisteix en una teulada a dues aigües.
A més de Sant Vicent, també està dedicada a Sant Miquel, i els dies de festa se celebra una romeria del poble fins a l'ermita. Seguidament es realitza una missa en honor al Sant i un berenar al parc contigu al temple.
LA VALLTORTA – COVA LA SALTADORA
La Valltorta constitueix un espai natural i cultural que recorre els municipis de Les Coves de Vinromà, Tírig i Albocàsser. Es tracta d'un conjunt d'abrics datats cap a l'any 6000 aC, que pertanyen a l'art rupestre llevantí.
L'any 1998 van ser declarats Patrimoni de la Humanitat i en l'actualitat formen part del Parc Cultural Valltorta-Gasulla.
Dins d'aquest, destaquem coves com la saltadora, amb la figura del famós arquer o la del Mas de l'Abat, lloc on s'han trobat soterraments humans i aixovars funeraris.
Abric de la Saltadora.
El conjunt d'abrics la saltadora està ubicat a la riba de l'esquerra del barranc de la Valltorta, dins del terme de Les Coves de Vinromà. Els abrics ocupen un cingle de més de 200 metres de llargària, orientat a ponent i visible des de bona part de l'entorn gràcies al color ataronjat de les parets. En aquesta cova trobem un conjunt de pintures de temàtica molt variada i amb més de 300 figures, descobertes l'any 1917 per Albert Roda, pocs mesos després del descobriment de la cova dels Cavalls. Des del primer moment van cridar l'atenció de prehistoriadors importants. En l'actualitat es poden visitar els abrics VII, VIII i IX, on es conserven més de 150 motius. Hi destaquen les representacions d'animals salvatges i de figures humanes que mostren escenes de caça, entre les quals sobreïx un arquer assegut en actitud d'espera.
FONT DE COMPANY
La font de Company apareix per primera vegada grafiada el 1885, en el plànol de l'Eixample més antic del municipi, i manté els seus usos d'una manera jerarquitzada i connectada, sempre conservant l'aigua de possibles contaminacions.
En primer lloc hi ha un raig d'ús humà, que permet omplir càntirs, ampolles, botes, garrafes, etc.; en segon lloc a la teua esquerra hi ha un abeurador per a l'ús animal. En tercer lloc hi ha un rentador on es rentava la roba i els vestits, rebent l'aigua dels aqüífers directament. Aquesta roba la desinfectaven abans, amb cendra que s'utilitzava com a lleixiu. Finalment, l’aigua sobrant se subministrava a parcel·les d'horts adjacents per regar.
La font de Company va ser antigament un lloc designat pels Jurats on hi eren les forques dels ajusticiats, símbol del poder i Justícia de la Vila, i allà és el lloc on actuà el Protocol de la presa de possessió de la vila, i es practica el 8 de març de 1593. Hi ha altres referències trobades de compres i vendes immobiliàries que tenien lloc en la Font de Company, i també es relata que era probable que es reuniren allí els corretgers, els sanadors, els ferrers i venedors de tota mena d'objectes existents perquè estant fora de la Vila no pagaven els càrrecs municipals i per tant venien a preus més assequibles. Les primeres referències trobades es remunten a l'any 1510.
Actualment, trobem un gran mural de trencadís (una tècnica d'aplicació de mosaic a partir de fragments de taulell units amb argamassa) dedicat als usos que es donava a l'aigua en aquest paratge.
CASA SENYORIAL BOIX MOLINER (CASA DE LES SENYORETES)
És molt difícil determinar amb precisió les dades de la seua construcció original, així i tot es pot dir per la construcció dels seus elements que és d'origen medieval. Fins i tot es poden distingir en els murs estructurals de la casa, el camí de la muralla que passava per la meitat de la casa. Eugeni Díaz Manteca, va dir en el seu llibre "Les Coves de Vinromà, una vila del Maestrat històric", que l'antiga estructura de la casa data del segle XIV i que un dels portals de la fortalesa estava situat al costat de la casa.
També s’han trobat referències que en 1322 el mestre de l'Orde de Montesa fa una concessió d'un solar per construir un molí d'oli, que es recolza en la paret del municipi. Tenint en compte la seua ubicació no sembla atrevit dir que aquest molí és el que es troba a la planta baixa de la casa, que és la zona més antiga de l'edifici i que aprofita la paret de la muralla per ampliar l'habitatge.
La planta baixa de l'habitatge està dividida en diverses àrees: el que és el primer està destinat a la producció de la vinya. Hi ha altres dues sales adjacents on trobem un molí i parts del que era una premsa per a la producció d'oli. I la resta de la planta va servir per a emmagatzematge d'oli i grans.
Les altres plantes estaven dedicades a la vida dels seus propietaris
La planta primera va ser habitada pels propietaris de l'habitatge, ja que en ella es troba la cuina, menjador, una oficina que en el seu dia havia pogut ser una biblioteca, i diverses alcoves formades per una sala i un dormitori cadascuna.
La planta sencera té una gran riquesa de decoració i les balconades són grans per proporcionar molta llum a l'interior de les habitacions. Hi ha una altra zona de la planta que s'utilitza com a estable. Això té una porta per darrere que es comunica amb un pati interior, el qual es comunica alhora amb el que era la part de la casa on habità el servei, i que actualment és en runes després de la darrera guerra civil espanyola.
La segona planta era la zona de nit utilitzada pels propietaris i les àrees baixes com el baix cobert, terrats i graner eren les dependències destinades a serveis. Aquesta planta consta de tres habitacions, una alcova i zona de baix cobert. Tota aquesta planta es podria dir que pertany al barroc per la forma de les seues finestres i la seua decoració, encara que menys complexa i carregada de detalls que l'anterior.
Pel que fa als elements arquitectònics utilitzats, ens trobem davant d'un edifici amb tints gòtics però també barrocs.
L'habitatge està connectat per una gran escala central, i diverses escales de menys de 80 cm d'amplada que comuniquen les diferents sales i dormitoris. Aquestes escales estretes serien les utilitzades pel servei.
