Història
Breu història de les Coves de Vinromà
Caldria situar en el barranc de la Valltorta, avui declarat Patrimoni de la Humanitat, l’origen del poblament de les Coves, a partir del 6000 aC. D’aquest gran conjunt de l’anomenat «art rupestre llevantí», en una part important ubicada al terme municipal de les Coves de Vinromà, cal destacar les coves de la Saltadora, amb la figura del famós arquer.
De l’època del bronze, el jaciment més important és el de la Cova del Mas d’Abat, on s’han trobat soterraments humans i aixovars funeraris. Son nombroses les restes de poblaments ibèrics que trobem al terme de les Coves: el de la Moreria, el de la partida del Molí Consell, d’on procedeix el famós casc de plata, i el dels Tossalets, on es va trobar un fragment de làpida; però, sobretot, segons Francesc Esteve, «el més important restava en l’aspre roquer de la part vella del poble».
De la dominació romana, el terme de les Coves, creuat longitudinalment per la Via Augusta, guarda moltes romanalles, entre les quals destaca un relleu funerari hispanoromà procedent del poblat de les Fontanelles o dels Tossalets, l’ocupació del qual s’iniciaria en l’època d’August, datat entre el s. II i la primera meitat del s. III.
Després de l’ocupació musulmana, de la qual res no coneixem, Jaume I va conquerir les Coves a la segona meitat d’agost de 1233; per la qual cosa esdevindrà lloc de reialenc; però l’11 de maig de 1235, el rei va donar els castells de les Coves i de Culla al noble aragonés Balasc d’Alagó. Durant poc de temps, En Balasc va posseir el castell de les Coves, atés que l’any 1240 el va vendre, segons Garcia Edo per a fer front als seus deutes, a l’Orde de Calatrava. El 2 de juny de 1275 els calatraus van cedir, per permuta, el domini del castell de les Coves a N’Artal d’Alagó, besnét de Balasc, el qual, l’11 de novembre de 1281, va atorgar a les Coves carta de població, encara que el document que coneixem és una còpia de 1416.
L’any 1293 el rei Jaume II va comprar la Tinença de les Coves a N’Artal per 135.000 sous; però curt fou el domini del rei, atés que el 15 de setembre de 1294 signava amb els templers el canvi de la ciutat de Tortosa pels castells d’Ares, d’Ollers (Tarragona), de Peníscola i de les Coves. L’Orde del Temple va posseir la Tinença de les Coves fins a l’any 1312, quan fou extingit; romanent en poder reial fins a l’any 1319, data en la qual el rei Jaume II la cedirà a l’Orde de Montesa, sota la jurisdicció de la qual restarà, de fet, fins a la desamortització de Mendizábal (1836), i de dret, fins a la II República (1931).
Al regnat de Pere IV el Cerimoniós o el del Punyalet (Pere II de València), la vila de les Coves participarà en la guerra de la Unió (1347-1349), en contra del rei i del seu senyor natural, la qual cosa li suposarà un greu càstig de trenta-set mil sous reials.
A partir del 31 de maig de 1421, durant quaranta-dos dies, les Corts del Regne de València, convocades per la reina Maria, esposa d’Alfons V el Magnànim, que romania a Itàlia, es van reunir a les Coves de Vinromà per recaptar un subsidi per al rei de 22.000 lliures.
No degué ser molt important la participació de la vila de les Coves en la revolta de les «Germanies» (1519-1522), atés que tan sols tretze veïns van ser represaliats.
Les Coves, durant la Guerra de Successió (1702-1713), com tot el Maestrat, fou partidària de l’Arxiduc Carles; per la qual cosa els covarxins van participar en la defensa de Sant Mateu, assetjada per les tropes del Borbó, durant els primers dies de gener de 1706. Tots coneixem les conseqüències de la victòria de Felip V.
L’il·lustre botànic Antoni Josep Cavanilles va visitar les Coves dues vegades, el 26 de setembre de 1792 i el 8 de juliol de 1793, i, entre altres notes, va ponderar l’excel·lent qualitat de l’aigua de les dues fonts que són a l’entrada i a la sortida del poble. Precisament en aqueixa saó, a la nostra vila, que ja comptava amb uns mil vuit-cents habitants, s’estava bastint l’església de l’Assumpció.
Durant la primera guerra carlista (1833-1840) la vila de les Coves fou assetjada pels carlins, probablement amb Ramon Cabrera al capdavant, els dies 3, 4 i 5 de juliol de 1835 i finalment entregada pels seus defensors, que eren sota les ordres de Baptista Vidal. La tercera guerra carlista (1872-1876) tindrà en la vila de les Coves, per la seua ubicació, un dels escenaris naturals, atés que el capitost xivertí Pasqual Cucala coneixia bé les nostres terres; i a més, els covarxins Pasqual Villalonga i l’«Arbolero» eren els seus companys inseparables.
El període comprés entre 1890 i 1936 sembla que va ser, econòmicament i socialment, molt positiu per a les Coves. L’any 1921 el nostre poble tenia 4.594 habitants, el màxim assolit, i diverses fàbriques d’adobs minerals, de sabó, d’aiguardents i de teules i rajoles. A les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 les Coves no va ser una excepció respecte de la resta d’Espanya: dels dotze regidors elegits vuit eren republicans i quatre demòcrates, cap monàrquic. Durant la Guerra Civil, les Coves quedarà en zona republicana fins a l’11 de juny de 1938, quan els soldats republicans, després de quaranta-cinc dies d’atacs indiscriminats de les tropes franquistes, abandonaren el poble; abans havia començat un dramàtic èxode cap a l’Horta de València de la població covarxina. La postguerra i les grans gelades dels anys 1946 i 1956 marcaran el declivi de les Coves, que a hores d’ara sembla recuperar-se d’aquella situació.